Exercici

 

Restitueix les hac on correspon. Em actuat hàbilment unint-nos al manifest han llevat l’heura de les parets de l’hermita Tothom estava malhumorat per la prohibició L’herba creixia a l’hort d’una forma exhuberant hem viscut en harmonia tot l’hivern Subhastaran els instruments de l’orquestra filharmònica Guardava l’ham a l’hivernacle L’horfe menjava ous i cacauets A Ermenegild li agrada molt l’orxata Un testament hològraf El Rin travessa la Renània Pel creixement harmònic de la humanitat Mereixes l’enhorabona per haver conhortat els orfes Dibuixa un pentàgon i un hexàgon Té una forma heptagonal S’ha exhaurit la teua novel·la No eretarà la isenda perquè és massa boemi A sofrit una hemorràgia pel colp amb el vehicle Un menhir prehistòric Escriu amb coherència, cohesió i homogeneïtat Exhalar un sospir vehement

Comentari d'un poema

Comentari d'un poema

SOL NO VENDRÀ
Cerca el delectable 
camí de la passió. 
Aquell 
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.

Cerca aquest camí.
Sol no vendrà. 

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

qui esperabes que vengui no vendra

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

rima assonant,numero de versos son  22 i sil·labas 7

4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: delectable, formigueix.

Delectable: 

Fer sentir un gran plaer, una gran satisfacció. A l'estiu, els banys de mar i les begudes fresques ens delecten. Algunes persones es delecten en la lectura de llibres d'història.

 formigueix:

 Acció de formiguejar; l’efecte.

5. Fes un resum del significat del poema en general.

Que qui esperabes que estigues cualque dia i sera.

6. Opinió personal.

El poema ha estat bé.

La millor llaminadura

La millor llaminadura

LA MILLOR LLAMINADURA
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.

Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

La música.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

Rima consonante ,versos son 5 i 25 sílabas.

4. Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: llaminadura, condiment, obviar, perniciós.

Llaminadura: es un dolç.

 Condiment: es un producte que hi afagim a carns peixos ensalades per donarli gust.

Obviar: no prestar atenció.

Perniciós: molt danin o perjudicial.

5. Fes un resul del significat del poema en general.
Sa música et dona vida.

6. Opinió personal.
A jo està bé es poema.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

L’assemblea dels ases

Queixosos els ases de la desconsideració en què se’ls tenia, i

sobretot, perquè l’home els pegava tant, tractaren de buscar un

mitjà per millorar la seva condició social; i van fer una gran reunió

els més entenimentats i savis de l’espècie.

Després de llargues discussions, van creure que el millor que

podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els

seus desigs.

Però, pres l’acord, el que fou difícil va ser trobar qui redactés

el document, perquè cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia

coneixement que en sabés cap altre dels ases coneguts.

L’afer hauria estat aviat resolt encarregant la redacció del do-
cument a algun altre animal, però van considerar que fora un des-
prestigi per a l’espècie haver de recórrer a elements no interes-
sats en l’afer.

Fetes llargues investigacions, van saber d’un vell ruc que sabia

de lletra, i li fou encarregat per l’assemblea el dictat del memo-
rial.

El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una

fulla de col, substància prou tova per poder-hi deixar marcada

l’empremta de la seva pota, que féu servir de ploma.

Dictat el memorial, fou conferit l’encàrrec d’elevar-lo fins al rei

a un vell ase que durant la discussió havia donat proves de molt

de seny i de tenir una visió molt clara de l’afer.

I el vell ruc emprengué el camí del palau reial. Però, com que

era jai i xacrós, aviat es va cansar i no se sentí amb prou forces

per dur a cap la seva comesa.

L’assemblea dels ases

1 Contesta aquestes preguntes:

a) De què estaven queixosos els ases?
Els ases estaven queixosos de la desconsideració.
b) Què van decidir fer?
Una reunió.
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?
Una fulla de col.
d) Qui va escriure el document?
El vell ruc.
2 Escriu situacions en les quals creus que és necessari fer una assemblea.

3 Opina:

• Creus que gràcies a la seva actuació, els ases van aconseguir una millor consi–

deració social? Per què?

• Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisió in–

tel·ligent? Per què?

VOCABULARI

4 Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:

vell

jai

ancià

avi

jove

ase

ruc

cavall

somer

burro

encàrrec

comensal

missió

feina

comesa

admiració

sorpresa

esbalaïment

resplendor

atordiment

Un viatge per l'espai

Un viatge per l'espai

Un viatge per l’espai

La nostra veïna, la Lluna

La Lluna és l’astre que il·lumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,

per això diem que és el nostre satèl·lit. Si la Lluna brillés amb llum pròpia, veu-
ríem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i

gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Això són les fases lunars.

Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna té forma de C és

que minva; quan té forma de D és que creix.

1. Lluna nova

2. Quart creixent

3. Lluna plena

4. Quart minvant

Cara visible de la Lluna

La superfície de la Lluna té un relleu extraordinàriament accidentat. Els circs

lunars arriben a fer 5.000 metres de fondària i en el cas del més gran, anome-
nat Clavius, fa 227 quilòmetres de diàmetre. També hi ha cadenes muntanyo-
ses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna també

hi ha els anomenats mars lunars, que són regions amb una superfície aparent-
ment llisa i l’aspecte de grans masses d’aigua.

Caminar per la Lluna!

Els astronautes que per primera vegada a la història van posar els peus a

la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven

a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.

A la Lluna no hi ha vida i seria molt difícil que nosaltres hi poguéssim viure

perquè no hi ha oxigen i, per tant, no s’hi pot respirar. A més a més, la grave-
tat, la força que atrau els cossos cap al sòl, és molt feble. Per això, els as-
tronautes semblava que saltessin.

ACTIVITATS

Lectura 2: Un viatge per l’espai

1 Completa aquest esquema sobre la lectura:

La Lluna és un satelit que gira al voltant de la Terra que brilla amb la llum el Sol. El sol es una estrella, que l'envolta la Terra

2 Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:

3 Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difícil que els humans poguéssim viure a la Lluna.
Perquè no te aigua ni atmosfera.
VOCABULARI

4 Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:

1 planeta •      2 • Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

2 estrella •     4  • Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.

3 satèl·lit •     1 • Astre sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.

4 astre •       3 • Cos celeste sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.

El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer

El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer

AMOR ETERNO

Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.

RIMA I

Yo sé un himno gigante y extraño
que anuncia en la noche del alma una aurora,
y estas páginas son de ese himno
cadencias que el aire dilata en las sombras.

Yo quisiera escribirle, del hombre
domando el rebelde, mezquino idioma,
con palabras que fuesen a un tiempo
suspiros y risas, colores y notas.

Pero en vano es luchar, que no hay cifra
capaz de encerrarle; y apenas, ¡oh, hermosa!,
si, teniendo en mis manos las tuyas,
pudiera, al oído, cantártelo a solas.

RIMA II

Olas gigantes que os rompéis bramando 
en las playas desiertas y remotas, 
envuelto entre la sábana de espumas, 
¡llevadme con vosotras! 

Ráfagas de huracán que arrebatáis 
del alto bosque las marchitas hojas, 
arrastrado en el ciego torbellino, 
¡llevadme con vosotras! 

Nube de tempestad que rompe el rayo 
y en fuego ornáis las sangrientas orlas, 
arrebatado entre la niebla oscura, 
¡llevadme con vosotras!. 

Llevadme, por piedad, a donde el vértigo 
con la razón me arranque la memoria. 
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme 
con mi dolor a solas!.

         

          1. Explica con tus palabras las características del Romanticismo.

El triunfo del Romanticismo en España tiene lugar con el estreno de la obra teatral del Duque de Rivas, La conjuración de Venecia en 1834, y Don Álvaro o La fuerza del sino en 1835. Su apogeo fue muy corto entre 1835 y 1840.

- El Romanticismo se puede definir como un movimiento contra el Neoclasicismo, que da preferencia a los sentimientos.

          2. Explica características del Romanticismo visibles en cada uno de los tres poemas aquí expuestos. Ejemplifícalo con versos.

         3. Busca una imagen representativa para cada uno de los poemas.

         4.  Escribe el tema de cada una de los poemas en una sola palabra.

El sintagma nominal

El sintagma nominal

En esta entrada vamos a repasar los sintagmas desde un enfoque práctico. Recuerda que un sintagma es aquella palabra o conjunto de palabras que dentro de la oración realizan una función sintáctica. Como ya sabes, existen distintos tipos de sintagma dependiendo de la categoría gramatical que funcione como núcleo del sintagma; por tanto, al analizar una oración podemos encontrar los siguientes sintagmas:

– Sintagma nominal: cuyo núcleo es un nombre.
Ejemplo: María es guapa > María (sintagma nominal).
– Sintagma verbal: cuyo núcleo es el verbo.
Ejemplo: Los niños jugaban en el parque > Jugaban en el parque (sintagma verbal).

– Sintagma adjetival: cuyo núcleo es el adjetivo.
Ejemplo: Esas cortinas son feas > Feas (sintagma adjetival).
– Sintagma adverbial: cuyo núcleo es el adverbio.
Ejemplo: Hoy me he levantado tarde > Hoy y tarde (sintagmas adverbiales).
– Sintagma preposicional: encabezado por una preposición seguido normalmente de un sintagma nominal, aunque también es posible encontrar tras la preposición un sintagma adjetival o adverbial.
Ejemplo: Me he acordado mucho de ti > De ti (sintagma preposicional: preposición + sintagma nominal).
En el análisis sintáctico hemos de tener en cuenta que en estos sintagmas podemos encontrar otras palabras acompañando al núcleo.
Ejemplo:
La casa de Pedro es enorme > La casa de Pedro: Sintagma nominal (Determinante + núcleo + sintagma preposicional).
En este ejemplo, sabremos que La casa de Pedro constituye un sintagma porque todo él realiza la función de sujeto.
Una vez hechas estas aclaraciones pasamos a la práctica:

ACTIVIDAD:

1. Localiza y señala los distintos sintagmas que conforman las siguientes oraciones:

a) Los abuelos de Ana ahora viven en un pueblo de Madrid.
   
    -------SV----  --------------------------SN-----------------------

b) Había un artículo muy interesante en el periódico de ayer.

      --------SV--------  --------------------SN-----------------------

c) Fernando es muy prepotente, no me cae bien.

     ---SN-----  -------------------SV-------------------

d) Las castañas asadas son típicas en esta época del año.

      -------SN---  ----------------------SV----------------------

2. Haz un resumen de la parte teórica de estra entrada.

Lee todo en: Sintagmas (ejercicios) | La guía de Lenguahttp://lengua.laguia2000.com/sintaxis/sintagmas-ejercicios#ixzz3n7sQEG82