lunes, 22 de febrero de 2016

Comentari d'un poema



I TANMATEIX
I tanmateix, 
si no demostram,
ferventment,


que estimam


a qui estimam,



de què serveix fer-ho?
No podem deixar pansir
els sentiments 
en aquest grotesc oblit,
com quan no deixam podrir 
la fruita madura al rebost
i ens la menjam 
perquè no s'acabi de perdre 
del tot.

Que ploguin llavors sinceres...
Antònia Lladonet 
Fotografia: Chema Madoz


1. Penja una imatge representativa del poema.
Resultado de imagen de amor
2. Tema del poema.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Assonant. 15 versos. 4 i 5 síl·abes
4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: ferventment, pansir, grotesc, llavors.
 ferventment: Amb fervor.
pansir: Una persona, perdre la jovenesa, la frescor. No s’ha fet vella, no s’ha pansit com jo.
grotesc: Que fa riure per la seva estranyesa, extrema lletjor, absurditat. Un personatge grotesc. Maneres grotesques. 
llavors: Germen pluricel·lular, sovint tancat dintre d’un fruit, que, un cop madura i es desenvolupa en condicions adequades, dóna naixença a una planta.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
6. Què vol dir l'expressió "grotesc oblit"? Justifica la teva resposta.
7. Opinió personal.
M'ha agradat el poema

Coneixem fotògrafs...




 1. Cerca informació sobre el fotògraf Dariusz Klimczak, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Dariusz Klimczak és un Polític polonès i el govern local, des de 2009 membre de la junta de la regió de Lodz, a partir de 2014 en el rang de vicepresident, a partir de 2015 el vicepresident del Partit Camperol Polonès.

També fa les fotografies en blanc i negre.
Imagen relacionada






Dariusz-Klimczak-photography-14Dariusz-Klimczak-photography-8



martes, 16 de febrero de 2016

Chema Madoz

Pentinarem la terra. Fotografia: Chema Madoz

    1. Cerca informació sobre el fotògraf Chema Madoz, la penges al teu blog. Quin tipus de fotografia fa? També has de penjar les 10 fotografies seves que més t'agradin i, davall de cada una, explica el que representa per a tu.

Chema Madoz (Madrid1958) és un fotògraf espanyol al que l'any 2000 li va ser concedit el Premi Nacional de Fotografia. Ha realitzat nombroses exposicions individuals, tant a Espanya com a l'estranger, i el conjunt de la seva obra, a més de ser respectada per la crítica, està aconseguint unes cotes de popularitat impensables per a altres artistes contemporanis.

Chema Madoz treballa les seves fotografies únicament en Blanc i Negre com un mitjà d'oposar el ying i el yang dels elements que fotografia.
És un ganivet i que també es por mesurar coses.
Contra mes gran sigui la moneda mes pesa
Una cullera no és el mateix que una forquilla i tenen funcions diferents.
A la claveguera també es pot posar els plats i amb la pluja es renten.


És una pilota de tennis que pintant 2 cercles representa el ying i el yang
Són dos paletes de dibuix i un pinzell que representa una papallona.

El món és ple de diversió i festa.
Amb dos llapis representa com si fos un angle recte.
Quan et vas de viatge sempre la maleta et pesa molt.
Quan fumes una pipa és com si toquessis la flauta.

L'entrevista


   


1. Prepara una entrevista, personal i professional, per al teu cantant preferit. Ha de tenir 10 preguntes. També has de penjar imatges.
¿Quina edat té?
¿Perquè va decidir ser cantant?
¿Li agrada la música i en què edat néixer aquesta passió per la música que té?
¿Quants anys tenia quan va començar a ser cantant?
¿Seus papes el van recolzar per ser cantant?
¿Que cançons li agraden més?
¿Quin tipus de música li agrada mes?
¿Sempre va voler ser cantant o que volia ser quan era petit?
¿Quines eren els seus somnis quan era nen i ara que és gran els arribo a complir?
¿Que els diria als seus seguidors sobre els somnis que tenen de ser algú a la vida?
¿Que sent quan puja a l'escenari?
¿Que opina de les escoles de música que hi ha?
¿Vostè estudi en alguna escola de música?
¿Que pensa de l'educació?
¿Fins on estudi?
¿Li agradava estudiar quan era petit?
Creu que la música és important en les nostres vides? Per què?
¿Que li diria a les persones que no li agrada la música?

martes, 9 de febrero de 2016

Socials dossier tema 6



       1. Cerca informació sobre l'època de l'imperialisme i penja imatges.
Entre finals del segle XIX i principis del XX, els països industrialitzats del món van viure una etapa de prosperitat econòmica i les grans potències es van expandir per constituir enormes imperis colonials. Però les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial(1914-1918).
       2. Per què les grans potències industrials varen poder construir enormes imperis colonials?

Econòmicament, es buscava nous mercats per vendre-hi els excedents i adquirir matèries primeres al millor preu possible.
Demogràficament, Europa necessitava nous territoris per situar-hi el granexcedent poblacional que tenia. El creixement europeu va produir un excés de població que va provocar dificultats per trobar feina i tensions socials.
Políticament, les potències europees aspiraven a augmentar el seu prestigiamb territoris nous. Les fronteres d’Europa s’havien estabilitzat a finals del segle XIX i l’expansió territorial havia de fer-se sobre regions extraeuropees.
Ideològicament, era molt comuna la creença en la superioritat d’algunes nacions, i en el dret que tenien d’imposar-se sobre altres pobles. Aquestes idees eren defensades pel nacionalisme conservador de l'època.
       3. Defineix aquests conceptes: 
Colònies d’explotació: Eren les més freqüents. El país dominador (metròpoli) econòmicament el territori ocupat (colònia) i el governava. Els colons (famílies blanques) o les companyies europees s’apropiaven de les terres per crear plantacions no explotar jaciments miners. Feien servir mà d’obra indígena que cobrava salaris molts baixos. Colònies de poblament: Eren colònies on s’establia població blanca emigrada d’Europa. També depenien de la metròpoli, però tenien autonomia en el govern interior. Era el cas de de Canadà i d’Austràlia. 
Protectorats: Eren estats ocupats militarment per la metròpoli. Però, se’n mantenia l’organització pròpia i es respectaven les autoritats locals. Són exemples de protectorats l’espanyol i el francès sobre el Marroc i l’anglès sobre Egipte.

       4. Cerca informació sobre el a 
Canal de Suez. Què era? Quins oceans unia? Quin recorregut feien els vaixells per anar d'un oceà a l'altre abans de la seva construcció? Què va representar la construcció del canal?
El canal de Suez és una via artificial de navegació situada a Egipte que uneix el mar Mediterrani amb el mar Roig. El canal va convertir a la regió del Sinaí a una nova península, sent el canal de Suez un límit entre els continents d'Àfrica i Àsia.
La seva longitud és de 163 km entre Port Said (en la ribera mediterrània) i Suez (a la costa del mar Roig). Permet escurçar la ruta del comerç marítim entre Europa i el sud d'Àsia, ja que evita haver d'envoltar el continent africà.
El Canal del Suez, que s'estén del Port de Said, passa per Al Ismailiya i conclou sobre el Mar Roig al Port de Tawfig, és la via fluvial que fa possible passar directament del mar Mediterrani al Mar Roig travessant el Golf de Suez, sense necessitat de vorejar el continent Africà com ho feien els vaixells dos segles enrere quan desitjaven anar d'Europa a Àsia.


El canal del Suez està localitzat en una zona estratègica i és el canal més llarg, fins al moment, que pot ser ampliat i la seva profunditat augmentada en el moment que sigui necessari.
       5. Per què es va convocar la conferència de Berlín?

       6. Explica els avenços que varen introduir els europeus a les colònies.

       7. Quina conseqüència va tenir el creixement de la població a Àfrica?

       8. Explica les transformacions econòmiques que trobis més importants.

    1. Fes una redacció sobre tot el que has après de Nicaragua. Penja fotos també d'aquest lloc.

El que he après de Nicaragua es com viuen allà, viuen d'una manera molt distinta a nosaltres per que, allà aquell país són pobres i les cases son molt petites, hi ha cases que la cuina la tenen defora, es van a dutxar al riu o a un lloc on tenen,... El que també he après ha estat sebre quin ball típic tenen igual que aquí a Mallorca el ball típic es el ball de bot allà en tenen un de molt distint. Hi també el menjar es distint alomillor alguna cosa serà com aquí però també tendran el seu menjar típic com aquí a Mallorca és la sobressada o l'ensaïmada. En tercera part una de les coses que he après de Nicaragua es la moneda que tenen que es diu córdobas i el que també he après ha estat els instrument i la música que toquen i per acabar també he aprés com agafar un vol cap a Nicaragua i també les vacunes. I això es el que he après de Nicaragua.

lunes, 1 de febrero de 2016

Exercicis sobre puntuació

Llegeix les dues notes següents i puntua-les amb les comes que hi falten:
Guillem, 
M’han trucat de la feina i he hagut de sortir de viatge a Saragossa Bilbao,Madrid i Toledo. Aniria bé que preparessis les comandes pendents que facis una llista de clients nous i que endrecis el magatzem. Ja et trucaré. 
Martí 

Sergi 
M’hauries de dir què necessites per avui. Ahir em vas insinuar que volies que completés la base de dades dels clients que imprimís els nous catàlegs que enviés les invitacions per a la inauguració i que encarregués les begudes i les pastes. Em trucaràs aquest matí mateix i m’ho diràs oi? 
Ramon 
Llegeix aquestes notes i posa els signes de puntuació necessaris (punt i seguit i coma) i fes ús de les majúscules que calguin. 
Marta i Joan.
Hem vingut a casa vostra per felicitar-vos, pel naixement del Jan però no us hi hem trobat ja passarem un altre dia abans de venir ja us trucarem moltes felicitats i una forta abraçada.
 Mercè i Jaume

Marta i Joan.
Hem estat a casa vostra, però no hi éreu volíem conèixer el rei de la casa no us preocupeu que ja tindreu l'oportunitat de presentar-nos-el què us sembla dissabte que ve? abans no serà possible perquè el Josep té els exàmens finals. el millor serà que ens truqueu i quedem per telèfon aquesta nit serem a casa petonets
 Lluïsa i Gerard 

Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 
1. Demà comencen les rebaixes, podem anar-hi amb la teva mare. 
2. Els dijous anem a ballar sardanes sempre hi anem amb la colla. 
3. No vindré a dinar al microones trobaràs espaguetis. 
4. Us ha telefonat el Miquel diu que l'espereu per anar al cinema. 
5. Aquest hivern ha nevat molt feia anys que no teníem un hivern tan fred. 
6. Fa temps que no ens escriu sembla que viu a l'estranger. 
7. Com que aquest matí plovia no hem pogut anar a la piscina ara aniré a la dutxa a refrescar-me perquè fa molta calor. 
8. Estic molt preocupada perquè no he pogut sortir de casa fa dies vaig caure per l’escala i ara em fa molt de mal la cama. 
9. Aquest és el primer any que vinc al casal i m'agrada molt sobretot m'ho passo molt bé quan anem a la piscina. 


Posa les comes on calgui als textos següents. 
1. En Jaume, es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts. 
2. És una noia optimista, coratjosa, emprenedora...
3. Té una casa força gran bellament, decorada i extraordinàriament confortable. 
4.Tot va anar molt ràpid: baixà les escales, es precipità al carrer, pujà al cotxe, pitjà l'accelerador i es va quedar on era. 
5.Tot li era igual: que vingués tothom algú, ningú... 
6. En Bernat té el do de la presència: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu... 
7. Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo. 
8.Té una mirada astuta plena de picardia i amb un punt de dolenteria. 


En els següents textos han desaparegut tots els signes de puntuació. Col·loca els punts i les comes en el lloc adequat. 
a) Jordi No m’esperis a la tarda perquè aniré al gimnàs directament des de la feina ja ens veure’m a la sortida 
b) Demà a la tarda s’acaba el termini per sol∙licitar els ajuts per a les activitats d’estiu ens podem trobar davant de l’ajuntament per anar-hi juntes 
c) Esteve En Sergi i jo t’agraïm moltíssim l’ajut i el suport que ens has donat ens aquests moments tan complicats i per això et convidem a dinar aquest diumenge truca’ns per confirmar-nos si et va bé 

Col·loca correctament els signes de puntuació dels diàlegs.
Un cop va haver acabat, l’albí va somriure i va dir Sí, això és exactament el que em van explicar els altres En Saunière va recular una mica ¿Els altres? va pensar També els he fet una visita va dir amb to burleta a tots tres. Tots han confirmat el que m’acaba d’explicar De sobte en Saunière va entendre que els seus tres sénéchaux, seguint al peu de la lletra el procediment establert, havien explicat la mateixa mentida abans de morir. Formava part del protocol. L’atacant va tornar apuntar-lo amb la pistola Quan vostè sigui mort, jo seré l’únic que coneixerà la veritat De sobte es va fer càrrec de fins a quin punt era horrorosa aquella situació. Si jo moro va pensar la veritat es perdrà per sempre més. Instintivament va arrossegar-se per provar de posar-se a cobert. 
Brown, Dan. El codi Da Vinci. Ed. Empúries.



Escriu tots els signes de puntuació que falten en aquests textos. Reescriu-los correctament.  
Un dia cap al tard va sentir que algú pujava l’escala coneixia els passos de tots els qui venien a casa seva li bastava haver-los sentits una vegada per poder endevinar sempre qui pujava a veure’l però mai no havia sentit aquella mena de trepig algú que es deu haver equivocat va pensar car ell vivia a l’últim pis però immediatament va dirse no vénen ací són els passos d’algú que no ha vingut mai però vénen ací 
Exercici extret del llibre 1.000 exercicis de nivell C. Text de Manuel de Pedrolo

A la tarda l’aigua s’ensenyoria de la població de barraques i Lalo que tenia dots de cabdill lluitava tenaçment tapava les escletxes amb quitrà i reforçava el sostre amb planxes metàl·liques amb tot el que podia trobar que parés la pluja Però la humitat penetrava insidiosament i aliant-se amb la terra donava naixença a un fang negrenc i fètid veus digué don Monxo amb els ulls mig closos sempre és igual sempre les dones pul·lulaven pel barri descalces amb les cames brutes de fang fins als genolls es recollien les faldilles amb un mà i dedicaven l’altra a les múltiples feines imposades per una existència on tot escassejava menys el dolor i la misèria. 
Exercici extret del llibre Taller de puntuació, EAPC