Socials dossier tema 7

Socials dossier tema 7

    1. Cerca informació i relaciona l'autor amb l'obra corresponent:

    Agustin Rodin:

François-Auguste-René Rodin (París, 12 novembre 1840-Meudon, 17 novembre de 1917) va ser un escultor francès contemporani del impressionisme, i considerat com un artista important, fins al punt d'entendre que és un dels "pares de l'escultura moderna ".

Procedent de l'academicisme de l'escola escultòrica neoclàssica, no només va ser l'escultor encarregat de posar fi a més de dos segles de recerca de la mimesi en les arts tridimensionals, sinó que a més va donar un nou rumb a la concepció del monument i l'escultura pública. A causa d'això, Rodin ha estat denominat en la història de l'art com «el primer escultor modern».

El pensador, 1888

 Gustave Eiffel:

Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 desembre 1832-París, 27 de desembre de 1923) va ser un enginyer civil francès. Es va graduar a l'École centrale donis arts et manufactures de París i va adquirir renom dissenyant diversos ponts per a la xarxa francesa de ferrocarrils, dels quals és especialment notable el viaducte de Garabit.

La seva fama actual es deu al seu projecte estrella, la mundialment coneguda torre Eiffel, construïda per a l'Exposició Universal de París de 1889. Després del seu retir de l'enginyeria, Eiffel es va dedicar a investigar en la meteorologia i l'aerodinàmica, fent importants contribucions en els dos camps.

Émile Nouguier i Maurice Koechlin van contribuir al disseny final de la torre, a més es van afegir diversos detalls de l'arquitecte Stephen Sauverstre.

 Georges Seurat:

Georges Pierre Seurat o simplement Georges Seurat (París, 2 de desembre de 1859 – 29 de març de 1891) va ser un pintor francès i el fundador del neoimpressionisme. El seu treball Tarda de diumenge en l'illa de la Gran Jatteés una de les icones de la pintura del segle XIX.
    Un diumenge a la tarda a l'illa Grande

     Jatte, 1884-1886
   Torre Eiffel, 1887-1889

  -Cerca imatges d'aquestes obres.

  -Indica a quin estil pertanyen

Ovidi Montllor

Ovidi Montllor

1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Ovidi Montllor i Mengual, conegut artísticament com a Ovidi Montllor, (Alcoi, 4 de febrer de 1942 - Barcelona, 10 de març de 1995) fou un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

A la vida

(Ovidi Montllor)

Quin plor més gran que duc
a dins del meu poc cos.
Quin raig de foc que sent
A dintre d'ell.

Que fort que bufa el vent
aquesta nit suau.
Quines coses més estranyes 
Que passen prop de mi.

¿Què passa ací on sóc,
que tinc regust de res?
Vaig i anem passant,
anem i vaig passant.
Vaig i anem compartint
sense cap novetat,
poc a poc els minuts.

Poc a poquet l'hivern.
Tots passant un camí
Havent-te'n tants i tants, 
i tantes coses més
que neixen cada instant.
Ah!, la vida...

Encara espere tant de tu,
Que esperant mor amb tu.

Mil trencaments de viure,
mils i mils d'enemics.
Tot contra tota vida.
Cops amagats.

Muntanyes de paranys.
Enganys i més enganys.
Paraules sense lletra.
Imatges sense vida.
I un arma prop la mà,
Pel que passe demà.

Espere tant i tant de tu,
que no mato el meu cos.
Segueixo amb tots.

Un pensament però,
per aquells que estaran 
junts a tots i tots junts...
Per aquells que ara estan
tant lluny però tant a prop,
tant a dins de nosaltres.

Aquells que fan possible 
l'esperança de viure,
morint a cada instant.

Un dia qualsevol 
serà la vida i tots!
serà la vida i tots!

Per tant i tantes coses més,
seguim. Us esperem!

Cante a la vida plena, 
des de la vida buida.
Tanque els ulls, baixe el cap.

La sang em puja al cap.
I el cor em diu que sí.
El cervell diu que sí.
I tot en mi és un sí.
Que mai no acabarà.
Canto la vida sí.

Ai! Senyor quin món

(Ovidi Montllor)

Passem, passant
amb el que ens donen.
Vivim, mirant
aquells que viuen bé.
Somiem desperts
els ous que mai no ens plouen.
Dormim, cansats
no volent despertar més.

Despertem, emprats,
per anar fent món.
Morirem matats
pels seus directors.
Que seran els qui després
firmaran la Història.

Quines penques, Senyor!
Quina burla mes forta.

I encara es posen forts,
i s'encenen de ràbia,
i criden contra aquell
que després del treball
s'atreveix a pensar,
sol a casa, i de nit.
Ben barrada la porta.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.

Redacció

Redacció

        1. Explica com ha anat el teu cap de setmana. Comença per explicar el divendres horabaixa, el dissabte i el diumenge. Mínim 20 línies.

El divendres a l'horabaixa després de dinar vaig fer els deures per que així tinc el dissabte i el diumenge lliure per fer el que vulgui. També vaig anar a jugar a futbol al parc amb els meus amics després d'això vaig anar amb la meva mare a comprar, cada dia hi vaig.

Després d'anar amb la meva mare a comprar, varem anar a sa casa del meu tio i allà vàrem estar fins les 11:30 després anàrem a casa i vaig començar a jugar fins que em vaig dormir. 
El dissabte em vaig aixecar a les 10:30, després de esmorzar vaig anar amb la meva mare a comprar per dinar, com he dit el divendres, després de dinar vaig anar a jugar a sa play a les dues hores hem vaig cansar de jugar, perquè tampoc tenia moltes ganes de jugar però no tenia res que fer, després d'això vaig anar a jugar a futbol com el divendres però aquest partit em va agradar molt la veritat per que varem guanyar i vaig ficar molts de gols, va ser molt entretingut, després del partit vaig acabar rebentat i em vaig estirar al llit. Després vaig sopar i em vaig anar al llit per que estava rebentat del partit de futbol.
El diumenge no vaig fer gran cosa la veritat, ja que em vaig aixecar molt tard, ja quasi era l'hora de dinar, després de dinar estava tota sa tarda veient pel·lícules amb la meva mare, i bé, vaig sopar i em vaig anar a dormir per que al dia següent hi havia institut.

  1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.

Han passat més de trenta anys des de la caiguda de l'Imperi Galàctic, derrotat per l'Aliança Rebel. Luke Skywalker (Mark Hamill) ha desaparegut, però hi ha un mapa que revela on es troba l'últim guerrer Jedi amb vida. Molts dels herois d'abans, Leia (Carrie Fisher), Han Sol (Harrison Ford), Chewbacca, R2-D2 i C-3PO, encara estan actius i lluiten en la resistència. I és que la tirania i l'opressió no han acabat en la galàxia, que encara es troba en guerra. Una Nova República ha sorgit, encara que el seu govern és fràgil, una mera titella. Aprofitant la inestabilitat del sistema polític i les diferències de les diverses corrents republicanes, un misteriós guerrer, Kylo Ren (Adam Driver), obsessionat amb acabar amb els Jedi, amenaça la pau galàctica. El sinistre Ren lidera la Primera Ordre, una força lleial a la memòria de Lord Vader i Palpatine, sorgida de les cendres de l'Imperi Galàctic.

Davant d'aquest despertar amenaçant, l'únic recurs és un androide: BB-8, en ell es troba el mapa per localitzar Luke Skywalker. Lliurar aquesta valuosa informació a la resistència serà l'objectiu de dos nous personatges. El soldat imperial Finn (John Boyega), que renega de l'exèrcit imperial, i Poe Dameron (Oscar Isaac), pilot enviat per Leia per a una missió important. Tots dos es coneixeran en una cel·la, i junts se les arreglaran per escapar de les urpes de la Primera Ordre.

En la fugida, els fugitius s'estavellen al planeta desert Jakku. Allà, apareixerà un nou personatge: Rei (Daisy Ridley), una jove chatarrera, de gran fortalesa i que ha après a valer-se per si mateixa, que porta sempre amb si una vara. Aquesta trobada canviarà les seves vides i els embarcarà en un intens viatge per trobar al guerrer més poderós de la galàxia, el Mestre Jedi Luke Skywalker. Durant la seva aventura trobaran als herois d'abans, i s'hauran d'enfrontar a la Capità Phasma (Gwendoline Christie) de la Primera Ordre, que lidera una tropa d'assalt en recerca del desertor Finn. L'objectiu final dels rebels serà frenar els malvats plans de Kylo Ren, temible guerrer que empunya un sabre de llum de color vermell de disseny inusual, i que representa a les poderoses forces del costat fosc.

Aquesta setena entrega de La Guerra de les Galàxies, primera de la tercera trilogia que s'afegeix a les dues ja existents, està dirigida per J.J. Abrams (Missió Impossible III, Super 8, Star Trek, Monstruoso). Star Wars VII tornarà a estar protagonitzada per Harrison Ford (Els mercenaris 3, El joc d'Ender), Mark Hamill (Kingsman: Servei secret, Mentes criminales) i Carrie Fisher (Maps To The Stars, Germandat de sang). Els nous personatges de la saga estan interpretats per Daisy Ridley (Testimoni mut, Youngers), John Boyega (Medi sol groc, Attack The Block), Oscar Isaac (Show Me A Hero, L'any més violent), Gwendoline Christie (Joc de Trons , The Zero Theorem), Adam Driver (Girls, A propòsit d'Llewyn Davis, El viatge de la teva vida), a més del veterà Max von Sydow (l'home llop, Shutter Island).
   2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat (premiar) amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga(cedir) la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa(poca) investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats(problema) en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa(mira) el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

   3. Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre comprar, minvar augmentar, arronsar estirar, desconnectar conectar, empitjorar millorar, netejar embrutar, desanimar animar, oblidar aprendre, aprimar, descosir cosir, encendre apagar, treure posar, demanar donar, perdre guanyar, unir desunir, disminuir augmentar, embravir, sortir entrar, escalfar, aclarir, baixar pujar, vestir desvertir, comunicar, negar afirmar, endarrerir


 4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Dossier literatura tema 7

Dossier literatura tema 7

     1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.

L'Escola mallorquina fou un grup d' illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernismei Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.

Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.

Fins a 1936, el terme l'escola mallorquina té dos sentits:

         1. En sentit ampli, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.

         2. En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència poètica d'unes característiques determinades dintre de la literatura catalana-valenciana-balear.

L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. Són el pont viu d'unió entre els dos grans mestres insulars i la poesia de post-guerra a les Illes Balears.

     2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.

Miquel Costa i Llobera (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí. Fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l'Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.

Algunes de les seves obres:

• Poesies (1885)
• De l'agre de la terra (1897)
• Tradicions i fantasies (1903)
• Horacianes (1906)
• Visions de Palestina (1908)
• Sermons panegírics (1916)
• Lo pi de formentor

 EL PI DE FORMENTOR

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'ocell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àquila marina,

o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta;

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,

llavors ell riu i canta més fort que les onades

i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

O vida, o noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals.

 DINS UN JARDÍ SENYORIAL

Plau-me avançar per un jardí desert

quan creix l'ombra dels arbres gegantina,

vegent sota el ramatge que s'inclina

com lluny blaveja l'horitzó entrobert,

veient muntanyes de contorn incert,

i en la pols d'or amb que la llum declina

daurada vagament qualque ruïna

dins la planura que en la mar es perd ...

Plau-me veure de marbres rodejat

l'estany, on neden sobre l'aigua pura

bells cignes de plomatge immaculat.

I plau-me omplir la quietud obscura

de mon cor, amb la triple majestat

de la història, de l'art i la natura.

Joan Alcover y Maspons (Mallorca 1854 - 1926) fue un poeta, ensayista y político español.

Fue discípulo de Josep Lluís Pons y Gallarza y condiscípulo de Miguel Costa y Llobera, Antonio Maura y otros autores pertenecientes a la denominada Escuela Mallorquina.

En 1909 fue proclamado Mestre en Gai Saber y en 1919 obtuvo el Premio Fastenrath. En 1951 se publicó póstumamente un volumen de sus Obras Completas.

Varias de sus poesías han sido traducidas a diversas lenguas, además de servir de base para obras musicales, como La Balanguera, con música de Amadeo Vives, que ha sido interpretada y editada, entre otros, porMaria del Mar Bonet, otra cantante Mallorquina, Els Ocults, Ximbomba Atòmica, Chenoa, etc.

Algunes de les seves obres:

• La Balanguera (Himno oficial de Mallorca).
• La serra (poema), homenatge a Costa y Llobera.
• La relíquia (un poema)
• Cap al tard, 1909
• Poemes bíblics, 1918
• 

 DESOLACIÓ

Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,

que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;

mes branques una a una va rompre la tempesta,

i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

Brots de migrades fulles coronen el bocí

obert i sens entranyes que de la soca resta;

cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,

al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,

i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,

i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:

sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;

jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

 LA RELÍQUIA

Faune mutilat,

brollador eixut,

jardí desolat

de ma joventut...

Beneïda l'hora

que m'ha duit aquí.

La font que no vessa, la font que no plora

me fa plorar a mi.

Sembla que era ahir

que dins el misteri de l'ombra florida,

tombats a la molsa,

passàvem les hores millors de la vida.

De l'aigua sentíem la música dolça;

dintre la piscina guaitàvem els peixos,

collíem poncelles, caçàvem bestioles,

i ens féiem esqueixos

muntant a la branca de les atzeroles.

Ningú sap com era

que entre l'esponera

de l'hort senyorívol,

fent-lo més ombrívol,

creixia la rama d'antiga olivera.

Arbre centenari,

amorós pontava la soca torçuda,

perquè sense ajuda

poguéssim pujar-hi.

Al forc de la branca senyora i majora

penjàvem la corda de l'engronsadora,

i, venta qui venta,

folgàvem i réiem fins que la vesprada

la llum esvaïa de l'hora roenta,

de l'hora encantada.

Somni semblaria

el temps que ha volat

de la vida mia,

sense les ferides que al cor ha deixat;

sense les ferides que es tornen a obrir

quan veig que no vessa

ni canta ni plora la font del jardí.

Trenta anys de ma vida volaren depressa,

i encara no manca,

penjat a la branca,

un tros de la corda de l'engronsadora,

com trista penyora,

despulla podrida d'un món esbucat...

Faune mutilat,

brollador eixut,

jardí desolat

de ma joventut.

Comprensió lectora

Comprensió lectora

                                                     ABANS QUE SIGUEM RES

                             (Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques)

Et dono les paraules que no t’he dit, per si les goses llegir, i un tros de paper per si volguessis escriure’m. Et dono un paraigua, per si plou i has d’anar a algun lloc i no hi ha prou balcons que et facin d’aixopluc. Uns mitjons gruixuts perquè no caminis descalç per aquest terra glaçat. Et dono una nit que duri vuit llunes. Una mica de la meva veu, per si mai et falla la teva. Un nosaltres cosit amb les mans de dos aprenents. Una cançó senzilla que puguem cantar tots dos sense perdre el ritme, ni el compàs. Et dono les ganes de viure que duc al fons d’aquestes butxaques.  

Regala’m, si et va bé, una engruna del teu temps. Un vespre de març passejant per Calafell. Un dissabte on, en una ciutat nova, sortim de festa fins que surti el sol. Que siguin els teus llavis i les teves mans els que em diguin bon dia. Un matí fent el cafè, on despentinats remenem calaixos buscant el sucre o baixem al supermercat per comprar la llet. Que tornem al llit i des de la finestra vegem com s’enfilen els roures i les alzines. Gairebé en podem tocar les branques si ens hi apropem i allarguem la mà. Que fem l’amor lentament. Que la intensitat ens faci d’embranzida. Tant és el que arribarà demà, ja ho veus, ni tinc presses ni duc cap rellotge al canell.

El que voldria compartir potser morirà abans de ser. Un sastre amb bon ofici haurà de descosir-nos. Tancaré la finestra, i la branca del roure serà orfe d’estornells. Davant del vidre, xiularé la cançó com si l’haguéssim fet nostra.

    Gemma Ventura Farré

     1. Fes un resum d'aquest text.

Que hi està per tot el que vulguis i si no tens qualque cosa et la deixaré.     2. Escriu el tema en una sola paraula.

Amor

     3. A qui li podries dirigir aquestes paraules del teu entorn familiar o d'amics? Per què?

Al meu entorn familiar.Per que ho farien per jo.     4. Explica què intenta dir l'autora amb aquesta frase: "Et dono les ganes de viure que duc al fons d'aquestes butxaques". Justifica la teva resposta.

Que encara que ella estigui malament i jo també em donarà les poques ganes de viure