Poema sobre el problema dels refugiats siris

Poema sobre el problema dels refugiats siris

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

1. Comenta el poema.

Que a Síria, als refugiats els tiren coses tòxiques i altes coses per matar-les.

2. Qui són el protagonista principal?

Els refugiats.

3. Quin sentiment s'explica?

La tristesa, desil·lusió...

4. Què en penses del conflicte a Síria?

Pens que no haurien de fer això.

5. Trobes que la infància hauria d'estar protegida per damunt de tot? Per què?

Si. Per que la infància es una cosa que has de disfrutar.

6. Opinió personal

Trob que el poema esta bé, però el que passa a Síria no.