martes, 22 de marzo de 2016
ACCENT!OBERT!O!TANCAT?
Ortografia 19
L’ACCENTUACIÓ
L’accentuació gràfica de les paraules està determinada per la posició que ocupa la síl·laba tònica dins del
mot i per la terminació de la paraula.
La síl·laba tònica és la que es pronuncia en un to de veu superior a la resta de síl·labes. Segons la posició
d’aquesta síl·laba, els mots es divideixen en aguts, plans i esdrúixols, tal com expliquem en el tema dedicat a
la síl·laba.
En català hi ha dos tipus d’accent, l’obert (greu) i el tancat (agut). L’accent obert recau sobre les vocals
obertes (a, e, o), i l’accent tancat, sobre les vocals tancades (e, i, o, u). A continuació us donem algunes pautes
per escriure bé l’accent sobre la e i la o.
E oberta / e tancada
La majoria de mots aguts, plans i esdrúixols porten l’accent obert.
Mots aguts
alè, cafè, vostè, cinquè, sisè, oboè
pagès, francès, Vallès, interès, entès
mossèn, aprèn, ofèn, comprèn
Mots plans
dèbil, mèrit, cèntim, fèrtil, rèptil, mèdic, tècnic, pèsol, grèvol
convèncer, conèixer, vèncer, estrènyer
dèiem, dèieu; fèiem, fèieu; quèiem, quèieu
Mots esdrúixols
molèstia, diferència, pèrdua, mètode, herència, sèmola, Amèrica, acadèmia
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent
tancat
Formes verbals de futur i passat
simple
cantaré, diré, faré, aniré
digué, pogué, escrigué, dugués, cantés, parlés
Gal·licismes puré, consomé, clixé, jaqué, quinqué, ximpanzé
Els compostos de -bé, -té i -vé també, gairebé, malbé, conté, sosté, convé, prové
Els mots que fan el plural en -essos accés (accessos), congrés (congressos), exprés
(expressos), progrés (progressos)
Els verbs acabats en -cén i -tén encén, estén, pretén, entén
Aquests tres adverbis després, només, adés
Mots plans amb accent
tancat
Els temps verbals següents
prémer, témer, créixer, néixer, ésser
érem, éreu, duguérem, duguéreu
tinguéssim, tinguéssiu, diguéssim, diguéssiu
Els mots següents feréstec, préssec, préstec, cérvol, llépol
Mots esdrúixols amb
accent tancat
Els mots següents església, cérvola, llémena, Dénia, Sénia, feréstega
O oberta / o tancada
La majoria de mots aguts porten l’accent tancat. En canvi, la majoria dels mots plans i esdrúixols porten
l’accent obert.
Mots aguts cançó, atenció, camió, carbó, rigorós, fabulós
Mots plans pròxim, mòbil, sòlid, lògic, pròleg
Mots esdrúixols glòria, memòria, còlera, còmode, crònica, història
Però hi ha excepcions a aquesta norma general.
Mots aguts amb accent obert
això, allò, però, de debò
arròs, espòs, terròs, repòs, talòs, ressò
exclòs, conclòs, inclòs
Mots plans amb accent tancat estómac, córrer (i els derivats: concórrer, discórrer, recórrer...)
fóra, fórem, fóreu, fóssim, fóssiu
Mots esdrúixols amb accent tancat fórmula, pólvora, tómbola, góndola
Regla general d’accentuació
Mots aguts
S’accentuen els que acaben en les terminacions següents:
-a: català
-e: cafè, convé
-i: llumí
-o: allò, nadó
-u: comú
-as: repàs
-es: anglès, revés
-is: incís
-os: capgròs, calorós
-us: talús
-en: edèn, amén
-in: Berlín
Mots plans
S’accentuen sempre que no acaben en alguna de les terminacions anteriors: plàstic, àcid, mòbil,
íntim, malèvol, cànem, Campdevànol, dipòsit, exàmens
Mots esdrúixols
S’accentuen sempre: àguila, església, València, pel·lícula, pólvora, interlocutòria, música
Aquesta regla general serveix per a tots els mots, però cal anar amb compte amb els mots que contenen
diftongs.
Mots amb
diftong
decreixent
Els mots aguts s’escriuen sense
accent gràfic.
palau, correu, escriu, enrenou, desmai, remei, xiroi, avui,
paranoic
Els mots plans s’escriuen amb
accent gràfic. anàveu, amaguéssiu, movíeu, dèieu, vòlei, tròlei
Mots amb
diftong creixent
Els mots plans s’escriuen sense
accent gràfic.
contigua, obliqua, ambigua, paraigua, aigua, llengua,
pasqua, pasqües
Casos especials
Mots compostos
En els mots construïts amb formes prefixades acabades
amb o (i de vegades amb i) només porta accent el
segon element, si s’escau.
fisicoquímic, anglosaxó,
cardiovascular, socioeconòmic
En els mots que s’escriuen amb guionet, si el primer
element ha de portar accent, l’hi hem de posar. pèl-roig, adéu-siau, més-dient
EXERCICI
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles.
negrós!!!còmode!!!còpia!!!cigró!!!regular!!!beneit!!!tindran!!!palla!!!cabàs!!!universitat!!!comprèn! compraran!!!
mengen!!!martell!!!Berlín!!!demà!!unió!!!líquid!!!família!!!carnisseria!!Carmen!!!església!!!pèsol!!!ràdio!!!espia!!!
plàtan!!!telèfon!!!càries!!!fàcil!!!parlàvem!!!bústia!!!pasqua!!!noia!!!pau!!!història!!!difícil!!!cadira!!!química!!!
termòmetre!!!músic!!!àmfora!!!música!!!càpsula!!!jaqueta!!!espècie!!!físic!!!esdrúixola!!!novel<la!!!pàtria
ADVERBIS ACABATS EN MENT
S’accentuen tots els adverbis acabats en ment si la paraula original a partir de la qual està format
s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament,fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.
Exercicis
Accentua quan calgui (totes són planes):
Mànec agulla elèctric poesia càrrec oncle
Dèbil examen llunes diposit cervol hipopòtam
Motxilla intutil col<legi claxon semafor rapid
Accentua!quan!calgui!(totes!són!esdrúixoles):
Fabrica justicia clinica quilometre centimetre bruixola
Tecnica aguila milionaria epoca maquina perdua
Avia esglesia pagina fisica tortora memoria
Accentua les paraules que calgui:
Cantonada portal estatua història monument oportuns
Permís estómac aeria compàs violins màxim
Dormien rellotge imaginem examen angel examens
Bugia merceria assidua dormiem docil oportu
Unic llastima condicio algun satel<lit creixer
Els!noms!de!països!s'escriuen!de!forma!diferent!en!cada!llengua.!Posa!l’accent!on!sigui!necessari.!
Canada,!Marroc,!Tunisia,!Mexic,!Grecia,!Japo,!Italia,!Austria,!Peru,!Suecia,!Irlanda,!Escocia,!Finlandia,!
Belgica,!Algèria.
Fes el mateix amb aquests altres mots:
Historia,!Paris,!Berlin, carbo,!materia.!Telefon,!paciencia,!ballari,!analogia,!!util,!civic,!arros.
Tria!el!mot!segons!porti!accent!o!no.!També!has!de!vigilar!si!l'accent!és!agut!o!greu.!
Als! cinc! minuts! tots! (menjàvem! /! menjavem).! El! paisatge,! al! nostre! entorn,! a! poc! a! poc! anava! perdent!
aquell! aspecte! (fantasmagoric! /! fantasmagòric)! que! li! donava! la! lividesa! de! l'alba.! L'! (horitzó! /! horitzò! /!
horitzo)!!s'esclarissava,!i!un!sol!(tímid!/!timid),!poruc,!(estenia!/!estenía)!els!seus!raigs!sobre!la!terra.!
Manuel!de!Pedrolo! (nasqué/nasque)!!a!l'Aranyó,! (pero/però)! (ana/anà)!!a!viure!a!Barcelona.!Sense!l'obra!
narrativa! de! Pedrolo! ! (mancaría/mancaria)! a! la! literatura! catalana! una! (dimensió/dimensio)! ! de! l'art!
narratiu.! La! ! (presencia/presència)! d'una! ! ! (producció/produccio)! constant! (sitúa/situa)! ! l'autor! entre! els!
creadors! contemporanis! d'obra! ! (continúa/continua! /contínua).! Es! valoraren! molt! les! (línies/linies)! ! de!
(progrés/progres)!!de!la!seva!obra.!
L’accent!diacrític
• A!tot!el![món!mon]!trobarem!persones!més!bones!i!no!tant.!
• A!![món/mon]!pare!no!li!agrada!gens!aquesta!pel<lícula!!
• "Una![dóna/dona]!!llarga!i!prima..."![és/es]!!una!cançó!mallorquina.
Posa!l’accent!diacrític!quan!calgui:
1. El pastor porta el be a la carnisseria
2. Febrer es el mes mes curt de l’any
3. Els homes mes valents son ací
4. El boter calça unes botes noves
5. Ahir sabies be la lliçó
6. Demà baratarem la bota del vi novell per una bota mes gran
7. El corredor Nurmi ha guanyat el jocs internacional
8. Te tot el cos mullat
9. La meua dona no dona prou almoines
10. A les deu eixirà el correu
11. Tocarà la campana en alçar a Deu
12. Ell em deu deu pessetes.
13. Dona la ma als amics
14. El joc de pilota no ve be
15. Per ací es diu que l’Abrosi es mot bo.
16. Si no fora per mirar, us llançava fora del saló
17. A vos no us he de dir si teniu permís o no, sou lliure.
18. No digueu ni si ni no fins a saber la veritat
Accentua!quan!calgui:
1. El lleo es una bestia carnivora.
2. El telefon obri una nova via a la comunicacio humana.
3. La tecnica no te sempre la solucio adequada als problemes.
4. El masculi, el femeni i el neutre son els tres generes fonamentals de lagramatica.
5. Cantaven una canço melódica
6. La forma perifrastica es d’us molt corrent en catala.
7. Ni aixo ni allo no pot esser acceptat com a solucio valida.
8. Una formula es una condensacio d’una llei cientifica.
9. El metode que seguiras haura d’esser practic i concies.
10. Les maximes filosofiques no tenen sempre coherencia.
11. La divisio del treball es una conseqüencia d’un sistema precis d’orgonitzacio economica.
12. L’os te els pels llargs.
7
13. Aquella dona li agrada el cafe ben molt
14. Sempre consultava l’enciclopedia per elaborar els temes dels examens d’historia.
15. Els bens dels pares s’han distribuït entre tots els germans de manera igualitaria.
Accentua!quan!calgui:
La!Senyora!Gracieta!interferi!llavors!la!conversacio!i!pregunta!a!donya!Pura!si!jo!pensava!viure!a!la!fonda!o!
llogar!pis.!La!pregunta! fou! tan!extraordinaria!que!vaig!pensar!que!la!dona!era! sorda!o!almenys!una!mica!
dura!d’oida.
—Si,!si!—digue!la!vella!senyora!amb!un!somriure!bondados— Aquest!jove!ha!llogat!el!pis!del!carrer!Estret.
—Exacte,!si!senyora.!El!pis!del!numero!3!—li!vaig!dir.
—I!voste!anira!a!viure!alla?!—salta!la!dona!feta!una!polvora—.!Que!me’n!diu!!Verge!Santa!!Ja!sap!que!he!
fet?
—I!per!que!ho!dius!tot!aixo,!Carme?
—El!carrer!Estret!!Mare!de!Deu!!Pero!si!es!l’ultim!carrer!de!la!vila.!Jo!no!hi!aniria!a!viure!encara!que!m’hi!
arrosseguessin...!Es!el!carrer!de!mes!transit!de!Torrelles.!El!que!hi!ha!mes!soroll....
—Molt!be.!D’acord.!Per!tot!aixo!podria!esser!precisament!el!mes!convenient.
Josep!Pla.!El!carrer!Estret
lunes, 21 de marzo de 2016

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
Ens dónes color a la vida.
1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.
Xerra de que l'estiu ja arriba.
2. Tema?
Estiu
3. Resumeix el poema en cinc línees.
Venècia.
1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog sobre Venècia.


2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.


3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.
Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. Limita amb els municipis de Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon,Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè i Spinea.
La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic. Es troba situada a una latitud de 45° 26′ nord i una longitud de 12° 19′ est.
La ciutat ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El patró de la ciutat és sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vènet se celebra, però, el dia 25 de març, data de la fundació de la ciutat.
Venècia és famosa avui dia pels seus certàmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i també per la Regata Històrica, que té lloc el primer diumenge de setembre.
Història:
D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Vèneto empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia, el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.
El nom Venècia antigament va identificar la regió de la gent vèneta (avui es diu Vèneto). En l'edat mitjana, Venècia (Vèneto) va dividir-se i l'Imperi bizantí controlava no més de la part de la llacuna i li deien solamentVenècia. Quan le illetes de la llacuna van tornar-se una ciutat, Venècia va tornar-se el nom de la ciutat.
Situada a la frontera de l'Imperi bizantí, va desenvolupar un fort esperit d'independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, juntament amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el dux (terme llatí; en vènet: Doxe; en italià: Doge), teòricament elegit per a tota la vida, però en la pràctica obligat sovint a deixar el mandat a conseqüència dels resultats insatisfactoris del mateix govern.
Vacances!
1. Explica el que tens pensat fer aquesta setmana santa. Segueixes alguna tradició?
El que tinc pensat fer es fer-ho com cada any, sempre faig el mateix. Faré es vago, però també aniré amb els meus amics, be, com faig sempre. És això tampoc es que faci qualque cosa en especial. No
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)


