Venècia.

Venècia.

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.
    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.
    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Venècia (en vènet: Venessia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la província homònima. La seva població és de 266.181 habitants (els anomenats venecians), en un municipi de 421 km² del qual depèn la ciutat de Mestre, a terra ferma, i les illes de Murano, Burano i altres de menors. Limita amb els municipis de Campagna Lupia, Cavallino-Treporti, Chioggia, Jesolo, Marcon,Martellago, Mira, Mogliano Veneto (TV), Musile di Piave, Quarto d'Altino, Scorzè i Spinea.

La ciutat sorgeix sobre la llacuna de Venècia, dins el golf de Venècia, al nord-oest del mar Adriàtic. Es troba situada a una latitud de 45° 26′ nord i una longitud de 12° 19′ est.

La ciutat ha estat declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El patró de la ciutat és sant Marc (25 d'abril). La festa del poble vènet se celebra, però, el dia 25 de març, data de la fundació de la ciutat.

Venècia és famosa avui dia pels seus certàmens internacionals com la Mostra de Cinema i la Biennal, i també per la Regata Històrica, que té lloc el primer diumenge de setembre.

Història:

D'orígens incerts, sembla que Venècia va néixer a conseqüència del flux de refugiats que, abandonant la planura del Vèneto empesos per la invasió per part dels longobards del nord d'Itàlia, el 568, es va retirar cap a les 118 illetes de la llacuna.

El nom Venècia antigament va identificar la regió de la gent vèneta (avui es diu Vèneto). En l'edat mitjana, Venècia (Vèneto) va dividir-se i l'Imperi bizantí controlava no més de la part de la llacuna i li deien solamentVenècia. Quan le illetes de la llacuna van tornar-se una ciutat, Venècia va tornar-se el nom de la ciutat.

Situada a la frontera de l'Imperi bizantí, va desenvolupar un fort esperit d'independència que la va portar a ser una de les ciutats estat que van formar les Repúbliques Marineres, juntament amb Gènova, Pisa i Amalfi. El cap del govern era el dux (terme llatí; en vènet: Doxe; en italià: Doge), teòricament elegit per a tota la vida, però en la pràctica obligat sovint a deixar el mandat a conseqüència dels resultats insatisfactoris del mateix govern.